spotify instagram youtube Twitter Facebook
Dimecres, 4 de març de 2015

112, estructura d’Estat a mig gas

Estem en fase de debatre sobre quines són i com han de ser les estructures d’Estat que ens resultaran bàsiques per quan el país hagi de començar a funcionar tot sol, un cop produïda la desconnexió amb l’estat espanyol. Els grups d’experts que treballen aquesta qüestió presenten diversos escenaris sobre els quals cal incidir: economia, funcionariat, seguretat social i assistència, abastiments, comunicacions, acció exterior… però se’n parla poc o no se’n parla prou de la configuració del sistema d’emergències i seguretat com estructura d’Estat bàsica. I aquesta és una feina que ja podríem tenir enllestida de fa anys!

La Directiva europea núm. 91/396 CEE estableix – i ho fa des de juliol de 1991!- la necessitat de centralitzar totes les trucades d’emergències en un número comú: el 112. L’objectiu de la directiva és superar les dificultats de l’usuari a l’hora de posar-se en contacte amb els serveis d’emergència. Aquesta Directiva exposa la necessitat que els governs facin els ajustos administratius precisos en llurs sistemes d’emergències per possibilitar aquest objectiu. La finalitat de tot plegat és garantir que les trucades al número únic d’emergències rebin la millor atenció i resposta possible.

Doncs bé. Molts anys després que el sistema de seguretat i emergències –traspassat a la Generalitat de Catalunya de fa ja temps-, després de molts milions d’euros gastats, després de molts projectes normatius que bé resten funcionant a mig gas, o be dormen el son dels justos oblidats en un calaix perquè ningú s’atreveix a dur-los endavant peti qui peti, el sistema unificat d’emergències segueix essent un sistema paradoxalment fet a trossos, on la resposta davant l’emergència no està, massa sovint, prou ben ponderada, en que el número únic d’emergències massa sovint no dóna resposta o la dóna demorant-se massa, en que l’activació dels recursos necessaris per afrontar la situació és exasperantment lenta perquè el sistema es perd en el laberint de les formes i en el magma de la centralització del servei, en el que no s’optimitzen els recursos de què es disposa sobre el territori a l’hora de respondre ràpidament quan pot ser més d’un cos d’emergència o seguretat qui tingui la capacitat de fer-ho...

Massa interrogants perquè es en puguem refiar de que tenim la feina feta: encara no hem definit el model de seguretat i emergències que volem per Catalunya. I això, a aquestes alçades, comença a ser greu.


Comissió sectorial de Seguretat i Protecció Civil
Esquerra Republicana

112, estructura d’Estat a mig gas
112, estructura d’Estat a mig gas

© 2020 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web