spotify instagram youtube Twitter Facebook
Dimarts, 6 de maig de 2014

De cabals dels nostres rius, de l'Ebre i la resta

El dimecres 30 d’abril la comissió de Territori i Sostenibilitat va aprovar la proposta d’ERC, defensada pel nostre diputat Marc Sanglas, d’aprovar els Plans Zonals d’Implantació de Cabals de Manteniment i executar les mesures que se’n derivin i exigir al Govern de l’Estat que en el marc de la imminent aprovació del Pla hidrològic de la Conca de l’Ebre respecti el cabal ecològic al tram català del Riu Ebre i implementi totes les mesures aprovades pel Consorci per a la Protecció Integral del Delta de l’Ebre. Una proposta de les que anomenem molt tècniques.

El cabal ecològic, tècnicament definit “de manteniment”, és l’aigua que ha de discórrer per un riu per assegurar el seu funcionament com ecosistema. Sovint es considera els rius com a tubs que transporten l’aigua que necessiten les ciutats i l’agricultura per sobreviure però el cert és que un riu és un ecosistema aquàtic, un sistema viu com ho pot ser un llac o la pròpia mar i l’aigua que hi discorre permet vida. I, a més, defineix una conca hidrogràfica. I sovint les conques tenen en comú una activitat comercial i se senten lligades per una cultura comuna, molt local, però cultura. Moltes ciutats i pobles s’organitzen al voltant d’una conca i tenen una identitat pròpia. La desaparició d’un riu per la seva explotació és tant important socialment com la pèrdua de d’un idioma propi o de la pròpia identitat.

Per això en una societat moderna cal establir la convivència entre els rius i la seva explotació. La proposta de resolució presentada per ERC portava implícita la preocupació de preservar, per damunt de tot, el nostre medi natural, una part important de la nostra identitat com a país. Segons l'article 26 del Pla Hidrològic Nacional, els cabals ambientals que es fixin als Plans Hidrològics de conca tenen la consideració d'una limitació prèvia als fluxos del sistema d'explotació. És a dir, els cabals ecològics no es consideren un ús més, sinó una restricció prèvia a qualsevol altre ús de l’aigua. Això vol dir, ni més ni menys, que legalment es poden fixar uns cabals ecològics en un riu i que si existeixen concessions anteriors que eixugaven el riu, aquestes no tenen dret a indemnització per poder mantenir-hi aigua circulant.

La proposta d’ERC es basava en un dictamen del Consejo del Estado sobre la Conca del Miño-Sil, on s’argumenta que d'igual manera que quan es disposa d'una concessió per a derivar un cert volum d'aigua i per motius climatològics pel riu no discorre aquest cabal no existeix dret d'indemnització de cap tipus, tampoc succeeix amb els cabals ambientals. I això ve a dir, parlant clarament, que es poden eliminar les concessions a explotacions de minihidràuliques, per posar un exemple, i que aquestes no rebin cap indemnització. La proposta va rebre el suport de tot l’arc parlamentari amb la curiosa abstenció del PP. Curiosa per allò que fa referència a demanar que Govern de l’Estat,en el marc de la imminent aprovació del Pla hidrològic de la Conca de l’Ebre, respecti el cabal ecològic al tram català del Riu Ebre. Però ja se sap que el joc parlamentari té, a vegades, aquestes sorprenents contradiccions.


Eli Forés
Comissió sectorial de Medi Ambient i Energia

Moviments ciutadans i sobirania energètica, ara i en la Catalunya independent
Moviments ciutadans i sobirania energètica, ara i en la Catalunya independent

© 2020 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web