spotify instagram youtube Twitter Facebook
Divendres, 30 de gener de 2015

Després de vint anys dels grans incendis

L’11 de novembre passat, el CREAF, la Societat Catalana de Biologia i la Institució Catalana d’Història Natural van organitzar una jornada especifica per recordar els grans incendi forestals de fa 20 anys, en 1994, sota el títol:

“Què hem après dels grans incendis del 1994”.

La jornada es va desenvolupar sota les dissertacions de 5 ponents representants de la part científica i d’investigació, 1 amb del sector de la prevenció (gestió forestal), 1 de la part d’extinció i 3 representants de la part social com son les ADF, una ONG i els sector de comunicació i premsa.

Els científics i investigadors ens van presentar un futur incert a partir de les macro-dades estadístiques del conjunt de Catalunya, d’Europa i els possible efectes del canvi climàtic a nivell global. Aquest futur d'incertesa es va concretar en afirmacions com que possiblement en poc mes d'una vintena d'anys tindríem moltes possibilitats de quedar-nos sense bosc, sense tenir en compte alguns resultats que s'estan obtenint a partir de les inversions i de polítiques actives en prevenció d'incendis forestals que s'estan incorporant al territori des de 1986 i mes intensament des de 1994 per l’administració local, Diputació i ajuntaments, de la demarcació de Barcelona i amb una col•laboració de les ADF ( Associacions de Defensa Forestal)

Les dades obtingudes des de 1986 i especialment en els darrers 14 anys per Barcelona, trenquen àmpliament les estadístiques globals presentades en la jornada i per contra projecten una confiança en el futur mes optimista que la que ens van explicar els investigadors, i s’explica perquè no existeix en Catalunya, llevat la demarcació de Barcelona una inversió de 25 € de mitjana anual per ha de bosc per la aplicació dels 5 programes de prevenció d’incendis forestals que es desenvolupen sobre tot des de fa casi 14 anys.

Aquests programes estan organitzats en 2 de prevenció activa a curt termini, 2 de prevenció passiva a mig termini i 1 de gestió i millora forestal per la prevenció d’incendis a llarg termini. Programes en els que intervenen molt activament les ADF, els ajuntaments, els Consells Comarcals, alguna empresa privada i la propietat forestal a mes del recolzament de les administracions supramunicipal i de la Generalitat.

Les estadístiques i reflexions presentades van evocar un panorama desolador que projecta un resultat final en el que es preveu la practica desaparició dels boscos en 40 anys. Dos sentiments van acompanyar la jornada, un el que es destil•lava de la dura realitat de com estem i la projecció final sense fre, que ens aboca a la destrucció casi total dels boscos, produïda pel canvi climàtic, i l’altre el de la impossibilitat en apagar els grans incendis expressada amb vehemència pels bombers davant d’unes condicions tan severes.



Però i la prevenció?, i la previsió en no deixar fer que els incendis es facin grans? qui la representa? i com es desenvolupa en el conjunt del País?. Que es fa en aquelles zones que any rere any demostren la seva feblesa davant de la força del vent i l’estat del combustible-bosc?. Es demana, per exemple, desprès dels recurrents importants incendis de l’Empordà o del Baix Ebre quines mesures i si eren suficients de prevenció activa i a curt termini, estaven implementades davant d'unes condicions tan dures de vent com son els de Tramuntana i Mistral i davant d’una massa combustible d'uns boscos abandonats a disposició de les flames?, davant dels pronòstics dels vents estaven activades les ADF, correctament distribuïdes i organitzades per intentar una primera intervenció i reduir així les possibilitats d’expansió de l'incendi?, aquells territoris disposen d’uns plans de prevenció a mig termini que corresponsabilitzin a les diferents administracions locals i del País per mantenir una xarxa bàsica mínima de camins i de punts d'aigua que permetin un atac a l'incendi amb certes garanties?. Tenen aquells territoris un projecte en el que es proposi integrar a la propietat forestal per assolir una gestió forestal conjunta que permeti aplicar mesures silvícoles de prevenció a llarg termini?, la resposta es no a casi tot.

Si analitzem les dades de Barcelona en la que les polítiques locals han estat molt actives en els darrers anys trobem que en el període de l’any 2000 al 2009 hi ha agut una reducció d'un 87,7% de superfície cremada i un 15,4 % del nombre d’incendis respecte al període 1990 -1999,. S’entén aquestes dades, a mes d’altres factors, perquè hi ha agut una inversió mitjana de 25 €/ha i any per a 500.000 ha forestals que te Barcelona.

Si tenim en compte que a Catalunya hi ha 1.200.000 ha forestals (*) considerades d’alta vulnerabilitat en ser destruïdes per incendis forestals, i en les que convindria aplicar programes de prevenció activa i de gestió forestal, i ajustem la execució d’aquests programes al pressupost que ha gestionat durant els anys 2012 i 2013 el Departament d’Agricultura i medi Natural a traves de la Direcció General del Medi Natural, el Centre del la propietat Forestal i Forestal Catalana 12.278.826 €,(**), es podria realitzar una inversió de 10.23 €/ha reorganitzant les partides i definint nous objectius mes globals en els que quedessin mes beneficiades les masses forestals de poca rendibilitat, que son les mes vulnerables, i comptant amb el mateix personal adscrit a la Direcció General del Medi Natural i Centre de la propietat Forestal, comptant a mes a mes amb la col•laboració de Forestal Catalana, i les aportacions, en major o menor quantia, que podrien fer les Diputacions de Lleida, Girona i Tarragona per portar a terme els programes esmentats. Aquesta quantitat mitjana, i l’experiència assolida pels equips de la demarcació de Barcelona i ben distribuïda i assignada, seria suficient per començar a treballar i a dotar d’un projecte genèric de prevenció al territori.


Les 300.000 ha forestals autosuficients per la producció de fusta i altres productes forestals resultants, de les 2.000.000 ha existents a Catalunya, , tindríem que assegurar la seva sostenibilitat a partir del foment d’associacions de propietaris forestals i aconseguir àrees de planificació i gestió suficientment extenses per rendibilitzar al màxim la seva explotació i comercialització i obtenir millors resultats econòmics per permetre entre d’altres beneficis, la prevenció d’incendis forestals sense la participació de l’erari.

Finalment convé recordar que estem treballant sobre el 61 % del territori de Catalunya i que aquesta activitat genera un nombre important de llocs de treball directes i indirectes i ajuda a mantenir a la població sobre el territori i sobre tot ens dotem d’un projecte integral de País de prevenció d’incendis i de gestió forestal per tots els nostres boscos.

Un bon plantejament d’objectius a escala de País facilitaria l’interès i l’entrada d’esponsors per trobar un co-finançament pels les programes descrits, co-finançament esponsoritzat per les grans empreses assentades en el país com són per exemple les del sector energètic i gasístic o les relacionades amb la viabilitat i mobilitat interior per carretera.

Així, els que estem treballant en prevenció d’incendis forestals, hem après i deduïm dels grans incendis del 94, que es possible tenir un futur ben diferent del que ens han explicat en aquesta jornada si tenim una visió amplia de Pais i apliquem unes polítiques generals a partir dels coneixements i les experiències ja desenvolupades en una part de la nostra geografia.

Miquel Angel Villamuera González
Enginyer de Monts

(*) 2.000.000 ha totals menys 500.000 ha de la demarcació de Barcelona i 300.000 ha de producció auto-sostenible

(**) Partides de la memòria 2012 i 2013 considerades:
- Defensa i millora del patrimoni públic (218.504 €)
- Millora de masses forestals (1.973.366 €)
- Prevenció d’Incendis (1.351.956 €)
- Ajuts a la Gestió Forestal Sostenible. Resolució AAMM/2315/2011 (3.000.000 €)
- Ajusta redacció i revisió Plans Tècnics. Resolució MAH/4332/2010 (800.000 €)
- Ajuts a la Gestió Forestal Sostenible. Resolució AAMM/2106/2011 (35.000 €)
- Ajuts a la Gestió Forestal Sostenible. Resolució AAMM/1144/2012 (4.900.000 €)
No es considera els ajusts assignats a les assegurances contra incendis forestals i pel foment de la tòfona.(212.024,74 €)


Miquel Angel Villamuera

Miquel Àngel Villamuera
Miquel Àngel Villamuera

© 2020 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web