spotify instagram youtube Twitter Facebook
Divendres, 13 de novembre de 2015

El model de la Política territorial i les infraestructures sí que importa

La multinacional alemanya BASF  torna a alertar pel retard en l’arribada de l’ample de via europeu a Tarragona. El conflicte de la planta de Solvay a Martorell té la base en el sistema de subhasta al mercat elèctric per a grans productors i consumidors, sistema fallit que està dissenyat per garantir els beneficis de les grans companyies elèctriques i no l’eficiència industrial. L’estació de la Sagrera no te visos de construir-se a curt termini i l’estat continua fent l’orni. El sistema de Rodalies està al límit i necessita inversions d’almenys 5.000M€.

Encara que ho sembli no vull fer, un cop més, el llistat de greuges en infraestructures a Catalunya, vull fer èmfasi en les necessitats que té l’empresa i la ciutadania per garantir la viabilitat de l’activitat econòmica industrial, logística i de mobilitat.

Vista la situació, en el nou marc institucional que s’albira, la nova república ha d’entomar aquests temes de manera urgent, establint tots aquells pactes i polítiques que siguin necessaris per fer possible les inversions a curt termini.

I vista la situació, un cop tinguem tota la capacitat d’intervenció en el territori, no tot allò que es pensa ara, o almenys alguns sectors han pensat, ni tot allò que es vol potenciar ara té sentit, ja que hi haurà un canvi en les prioritats.

Té sentit destinar tots els esforços a BCN-World si la prioritat al Camp de Tarragona és el sistema ferroviari ? (no només el corredor mediterrani).

Potser cal deixar d’insistir en el Logis Penedès fins a veure l’impacte real del Corredor un cop construït i quin paper tindrà el pol industrial de l’àmbit de Martorell, actualment amb grans incògnites com Solvay o Volkswagen, tot plegat per decidir si cal pensar-lo més al nord, justament proper a l’eix del Llobregat.
Cal continuar abonant la tesi que l’Estació de la Sagrera s’ha de pagar amb les plusvàlues dels terrenys (clarament insuficients) i amb un gran centre comercial dins de l’estació ?

És més important el desenvolupament urbanístic del Parc de l’Alba, sense consens, que pensar com fer un pla de xoc d’inversions ferroviàries a Rodalies ?
No són preguntes retòriques, ja us podeu imaginar quines serien les meves respostes, però en tot cas el que vull deixar clar és que alguns dissenys urbanístics i d’infraestructures de l’actual marc territorial autonòmic han quedat obsolets i, per tant, un canvi del marc institucional ha d’implicar també un canvi de model.

Si la prioritat és el teixit industrial: invertim en indústria i garantim l’accés a l’energia. Si la prioritat és la mobilitat: invertim en trens, Corredor, Rodalies i estacions. Si la prioritat és l’urbanisme al servei de la ciutadania: canviem el model del que cal fer i de com decidim fer-ho.

Ricard Martínez
Secretari de Política Territorial d'ERC

Ricard Martínez
Ricard Martínez

© 2020 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web