spotify instagram youtube Twitter Facebook
Dilluns, 28 d'abril de 2014

Es busca director/a de Museus, un èxit convertit en fracàs

L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, va començar l’u de gener de 2014 amb mal pas, el grup d’ERC ja havia avisat que no era el moment de fer-ho i dèiem allò de Sant Ignasi: en temps de tempestes no es recomanable fer mudances... Però la conselleria de Cultura i la Direcció General corresponent van decidir continuar la travessa, i ja els primers dies varem copsar les dificultats, la situació la podríem definir de desesperada i a principis d’any els taquillers dels museus no tenien ni canvi per poder vendre les entrades.

Però les coses tendeixen a millorar amb el rodatge i un bon dia, surt el sol i es fa una convocatòria de tres llocs de direcció de museus de l’Agència: el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el MNACTEC a Terrassa i el Museu d’Art de Girona. Això podia donar lloc a una roda de premsa on el Conseller de Cultura es vantés de que per primer cop es feia una convocatòria pública oberta a tothom per cobrir les places de dos museus nacionals i un museu d’art gestionats per la Generalitat. Però enlloc de fer una roda de premsa es va penjar la convocatòria un divendres al vespre, just abans de Setmana Santa en una pàgina web no especialitzada en convocatòries. En argot opositor això es defineix com una oferta laboral oculta per tal que sols es presenti aquell a qui vols col·locar. Però, un professional de museus l’endemà dissabte va enviar a la llista de l’Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC) la convocatòria, i en pocs minuts molts professionals de Catalunya es van assabentar de la convocatòria (entre ells el personal i els directors dels museus implicats). La llista de correus de l’Associació va rebre diferents missatges de sorpresa i incredulitat, especialment pel termini i les dates en que es convocava.

Després del rebombori, alguna pregunta de periodistes i la intervenció de l’AMC, tres dies després, les bases eren modificades i s’ampliava el termini de presentació. Podríem dir que alguna cosa ha canviat per bé i que ara com a mínim es reconeixen i esmenen els errors, però no és això, l’Agència ha començat esgarrant una oportunitat de canvi positiu fent una convocatòria que sota l’aparença de transparència continua amb els tics de sempre: tria a dit, sense publicació del tribunal de selecció, sense igualtat d’oportunitats i amb “nocturnitat i traïdoria.”


Daniel Solé
President de la comissió sectorial de Cultura

L’Agencia de Patrimoni Cultural, un futur incert
L’Agencia de Patrimoni Cultural, un futur incert

© 2019 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web