spotify instagram youtube Twitter Facebook
Dimarts, 28 d'abril de 2015

L'atenció de l'alumnat d'educació especial en el marc de l'educació inclusiva. Un ampli marge de millora

La resposta educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especifiques greus i permanents (educació especial), malgrat algunes propostes que actualment es debaten, no ens pot satisfer. El marge de millora és notable. En realitat els processos iniciats fa molts anys s’han vist afectats per la manca d’un projecte educatiu de país inclusiu i per l’afectació que les limitacions pressupostàries (retallades) han tingut en els anomenats “recursos addicionals” que són els que es mobilitzen per l’educació especial.

Pel que fa a la manca de projecte, es concreta, per exemple, en què no se sap quin és l’horitzó de tractament d’aquest alumnat. És a dir, com es concretarà la ubicació i els recursos específics d’aquest alumnat. El Pacte Nacional per l’Educació el 2006, signat per una àmplia majoria representativa de la comunitat educativa, en marcava els eixos fonamentals: Una avaluació i diagnosi prematura de les necessitats, una atenció diversificada i una coordinació efectiva dels agents educatius, i una avaluació constant de l’efectivitat de les accions emprades.

Des de 2010, ens trobem que no està actualitzat, al menys públicament, un mapa educatiu de l’atenció de l’alumnat amb necessitats educatives especifiques. Un mapa serveix per diagnosticar la situació i per prendre decisions a mig termini. Per tant, la seva absència ens ha de preocupar. La LEC no va abordar aquesta qüestió perquè, com se sap, és una llei incompleta per la manca de competències del marc autonòmic actual.

Tanmateix, cal definir i actualitzar contínuament un projecte, i si em permeteu, consensuat, per l’educació especial. Ens consta que el Departament d’Ensenyament està elaborant una proposta sobre els recursos emprats a l’educació especial. Malgrat la inoportunitat del moment , al final de la legislatura, en farem les aportacions que calgui, amb afany constructiu, orientades a una visió estratègica per la millora, i no solament detallar i concretar alguns recursos específics. Per exemple, la reflexió sobre l’atenció d’aquest alumnat en l’edat d’educació secundària és fonamental.

El segon aspecte és el debat dels recursos, i és oportú assenyalar que hi ha una causa fonamental per detectar els problemes de la situació actual en l’educació especial. El tractament de “recurs addicional”, i no estructural, ha fet més vulnerable, en la situació actual d’escanyament pressupostari, la utilització de recursos específics. Això ho demostra el fet positiu que l’acció parlamentaria del grup d’ERC ha aconseguit un acord per incrementar recursos específics en el pressupost d’enguany. Òbviament, això no hagués calgut, per exemple, per assegurar les hores de les matèries curriculars en alumnes ordinaris, ja que això és estructural i obligat i, per tant, prioritzat en tot pressupost sense discussió.

Detectat el problema, tanmateix és hora també de fer propostes especifiques d’aquells aspectes que entenem que són prioritaris per tendir-hi a curt i mig termini: 1. Dotar d’un orientador a secundària al menys per cada línia del centre. 2.Assegurar el personal de suport a la docència (educadors i vetlladors) definit en l’avaluació psicopedagògica. 3. Mantenir, i si escau, ajustar les ràtios de les aules en centres d’educació especial i en les USEE entre 4 i un màxim 8 alumnes. 4. Definir en un projecte de serveis educatius, que encara esperem, amb una actualització de les funcions dels EAPS en relació als centres. 5. Dotar de forma progressiva quantitativament i qualitativament les plantilles dels EAP per tal de garantir el diagnòstic prematur de l’alumnat amb NEE. 6. Assegurar la gratuïtat dels serveis complementaris (transporti menjador) a tot l’alumnat que assisteix a centres d’Educació especial i, si escau, a l’USEE. 7. Revisar l’atenció de l’alumnat de NEE en edat de secundària, tant en edat obligatòria com post obligatòria, pel que fa al currículum, organització i centres d’EE. 8) Millorar i dotar de recursos la coordinació per l’atenció en xarxa amb els serveis de salut, de serveis socials i benestar 9. Millorar la formació inicial i permanent dels mestres i professors en aspectes d’educació inclusiva i atenció a la diversitat.

Som molt conscients de les dificultats de la situació pressupostària i de com la dependència a l’estat espanyol dóna un marge de maniobra limitat. Tanmateix, creiem que és fonamental que en aquest tema hi hagi un acord ampli donada la vulnerabilitat d’aquest alumnat, i sovint de les seves famílies, que permeti una actuació prioritària en la disponibilitat de recursos.


Jesús Viñas i Cirera
Inspector d’Educació i professor associat de Facultat Educació de la UB
Membre de la sectorial d'Educació d’Esquerra Republicana

Jesús Viñas
Jesús Viñas

© 2020 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web