spotify instagram youtube Twitter Facebook
Divendres, 24 de gener de 2014

Tuníssia, la capdavantera de la primavera àrab?

Durant aquest darrer mes de gener vaig tenir l’oportunitat d’anar a Tunísia, concretament, a la regió del sud de Tataouine. En aquest municipi de poc més de 60.000 habitants, ens van assegurar que arrel de la revolució de l’any 2011 es van crear unes mil associacions. Realment, un percentatge d’associacions altíssim en tant poc temps. Amb la gent que parlàvem, ens deien que totes elles van sortir durant la revolució, ja que amb la dictadura de Ben Ali l’associacionisme, estava prohibit.

A Tataouine vaig tenir l’oportunitat de conèixer diferents associacions i entitats. Entre elles la Union des jeunes de la Révolution de Tataouine (Unió de Joves de la Revolució de Tataouine), així com l’Association Rights and Citizenship (Associació pels Drets i Ciutadania). La tasca principal d’aquestes dues associacions és la de generar hàbits democràtics i de participació entre la ciutadania, així com el desenvolupament rural i de drets de les persones. Una altra tasca important que desenvolupen és la de conscienciació als joves tunisians que tenen previst realitzar una immigració clandestina. L’objectiu és prevenir-los de tots els problemes que suposa això. Molts d’aquests joves, van a la costa i intenten arribar a la illa de Lampedusa (Itàlia) enganyats per màfies que els fan pagar molts diners.

Malgrat aquesta sensació d’eufòria arrel de la revolució, les coses no són tant fàcils a Tunísia. Concretament, a la ciutat de Tataouine hi ha un índex d’atur del 60%, cosa que dificulta molt la recuperació econòmica del municipi. Certament, la gent d’allà comentava que Tunísia en temes de llibertats polítiques i associatives ha millorat molt, però en termes econòmics, la cosa encara està ben difícil.

D’altra banda, un altre aspecte molt més negatiu és el paper de la dona. Les dones tunisianes asseguren que elles són la gran esperança trencada de les revolucions als països àrabs. Per a les dones, la democràcia no ha portat l’anhelada llibertat, sobretot arrel de les últimes eleccions democràtiques que varen ser guanyades pel partit islamista Ennahdha. Tenint l’oportunitat de parlar amb dones tunisianes protagonistes dels dies de revolta, ens asseguren que temen que amb aquest nou govern molt més conservador es pugui anar en regressió cap a temps encara més durs i foscos. Per tant, sense la dona, la revolució no és completa. Moltes associacions de dones asseguren que la revolució ha estat traïda. La revolució no ha estat completada, tot i que certament, la millora respecte la dictadura de Ben Ali ha estat important. Malgrat tot, encara és d’hora per estar satisfets dels seu fruits.


Pau Carreño i Escoda
Comissió sectorial d'Unió Europea i Política Internacional

Tunísia, la capdavantera de la primavera àrab?
Tunísia, la capdavantera de la primavera àrab?

© 2019 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web